Descripció
Les plantes bulboses són plantes herbàcies i perennes que
tenen òrgans subterranis de reserva de nutrients, tals com
bulbs, corms, rizomes, tubercles i arrels tuberoses. Aquestes
espècies solen perdre la seva part aèria durant les èpoques
desfavorables i romanen en repòs (l’hivern o l’estiu, depenent de
l’espècie), podent rebrotar l’any següent gràcies a les reserves
emmagatzemades als seus bulbs.
Tipus de plantes bulboses
Bulbs, rizomes, corm, tubercles i arrels tuberoses
Bulbs És una tija subterrània reduïda i envoltada de fulles engruixides
que fan de reserva per quan arribi el moment de creixement. Els
més coneguts són: narcisos (Narcissus), assutzenes (Lilium),
jacints (Hyacinthus), tulipes (Tulipa), amaril·lis (Hippeastrum),
calabruixes (Muscari) o corona imperial (Fritillaria).
Rizomes Són tiges subterrànies de llargada i gruix variables, amb
creixement horitzontal i sovint molt vigoroses. Algunes de les més
populars: la canya de rosaris (Canna), els lliris blaus (Iris) o els
lliris d’aigua (Zantedeschia).
Corm Tija subterrània de reserva engruixida, que a diferencia dels bulbs,
representa quasi la totalitat de l’òrgan i que està recobert per una
fina capa de fulles seques. Els més utilitzats són: el safrà i altres
crocus (Crocus), les freesia (Freesia) o els gladiols (Gladiolus).
Tubercle És una tija subterrània engruixida i arrodonida en la que apareixen
uns”ulls” que són els nous brots. Es diferència dels rizomes
perquè té creixement limitat, i acostumen a durar un any. Els més
coneguts, a més de les patates, són: el ciclamen (Cyclamen) i les
begònies tuberoses (Begonia x tuberhybrida).
Rels tuberoses Arrels que acumulen reserves abans que la planta perdi la part
aèria a l’hivern. Entre les més cultivades tenim: dàlies (Dahlia), flor
de l’amor (Agapanthus), clívia (Clivia) o ranunculus (Ranunculus).
Hi ha algun accessori més sensual i femení que una bonica corona floral? Actrius, models i cantants han posat de moda un accessori que ja no és d'ús exclusiu de les núvies i que podeu trobar en mil i una versions
Antigament s’utilitzaven les corones florals per adornar el pentinat de les núvies més estiloses
Antigament s’utilitzaven les corones florals per adornar el pentinat de les núvies més estiloses
En el món del disseny,
Qualsevol que hagi vist el videoclip Born to die de Lana del Rey es deu haver fixat en l'apoteòsica corona floral que llueix en algunes escenes. En la música i també en l'estilisme, a la cantant nord-americana li agrada emmirallar-se en el passat. D'aquí el regust vintage de les seves cançons i també del seus looks , estudiats fins a l'últim detall. A finals dels anys 60, però, cantants com Nancy Sinatra (a qui Lana del Rey idolatra) i Marianne Faithfull ja es decoraven la cabellera amb corones de flors.
Una mostra de feminitat, sensualitat i llibertat, que aquesta temporada s'ha convertit en una tendència. O, més ben dit, en la tendència.
Ara mateix no hi ha res més cool que portar una corona floral.
De dia o de nit. Exuberant o discreta. De flors naturals assecades, de tela o de paper. Vintage , de dissenyador o feta per un mateix. Sigui com sigui, és l'hora de les corones florals i gràcies, en part, a l'exhibició que n'han fet les famoses.
Lana del Rey ha estat una de les cantants que més han apostat per les corones florals. Fins i tot n'exhibeix una en la portada d'un dels seus CD singles. Però no és l'única. Col·legues de professió com Katy Perry, Kesha i Lady Gaga també han fet aparicions públiques lluint aquest sensual accessori. També actrius com Kirsten Dunst, Keira Knightley i Vanessa Hudgens. I, naturalment, una legió de blogueres de moda i it girls , des de la refinada Alexa Chung fins a les controvertides germanes Kardashian. Cadascuna d'aquestes celebrities , fidels al seu estil, han recuperat i actualitzat una tendència que als anys 60 ja ocupava les revistes de la mà de les actrius, les models i les cantants de l'època.
Però aquesta moda originàriament es va coure al carrer, sobretot entre els moviments hippies de la costa oest dels Estats Units. Eren joves pacifistes que van trobar en la música l'altaveu de les seves reivindicacions i que alhora van iniciar una revolució cultural. Van apropiar-se de peces (i maneres) de vestir d'altres cultures i van rebutjar-ne d'altres més pròximes i que consideraven opressores, com els sostenidors.
Decorar-se els cabells amb flors també formava part d'aquesta metamorfosi, d'aquest alliberament. Naixia, ni més ni menys, que una altra manera de veure la vida.
