Plantes de Bulb

Descripció 
Les plantes bulboses són plantes herbàcies i perennes que 
tenen òrgans subterranis de reserva de nutrients, tals com 
bulbs, corms, rizomes, tubercles i arrels tuberoses. Aquestes 
espècies solen perdre la seva part aèria durant les èpoques 
desfavorables i romanen en repòs (l’hivern o l’estiu, depenent de 
l’espècie), podent rebrotar l’any següent gràcies a les reserves 
emmagatzemades als seus bulbs.

Tipus de plantes bulboses
Bulbs, rizomes, corm, tubercles i arrels tuberoses

Bulbs És una tija subterrània reduïda i envoltada de fulles engruixides 
que fan de reserva per quan arribi el moment de creixement. Els 
més coneguts són: narcisos (Narcissus), assutzenes (Lilium), 
jacints (Hyacinthus), tulipes (Tulipa), amaril·lis (Hippeastrum), 
calabruixes (Muscari) o corona imperial (Fritillaria). 

Rizomes Són tiges subterrànies de llargada i gruix variables, amb 
creixement horitzontal i sovint molt vigoroses. Algunes de les més 
populars: la canya de rosaris (Canna), els lliris blaus (Iris) o els 
lliris d’aigua (Zantedeschia).

Corm Tija subterrània de reserva engruixida, que a diferencia dels bulbs, 
representa quasi la totalitat de l’òrgan i que està recobert per una 
fina capa de fulles seques. Els més utilitzats són: el safrà i altres 
crocus (Crocus), les freesia (Freesia) o els gladiols (Gladiolus).

Tubercle És una tija subterrània engruixida i arrodonida en la que apareixen 
uns”ulls” que són els nous brots. Es diferència dels rizomes 
perquè té creixement limitat, i acostumen a durar un any. Els més 
coneguts, a més de les patates, són: el ciclamen (Cyclamen) i les 
begònies tuberoses (Begonia x tuberhybrida).

Rels tuberoses Arrels que acumulen reserves abans que la planta perdi la part 
aèria a l’hivern. Entre les més cultivades tenim: dàlies (Dahlia), flor 

de l’amor (Agapanthus), clívia (Clivia) o ranunculus (Ranunculus).