16 dic 2014

Cultivar Cols


Tipus de Terra
Les Cols o cabdell necessiten sòls ben drenats i humits. D'altra banda aquestes plantes els agrada sòls alcalins, per la qual cosa és recomanable afegir calç a la terra en la qual es van a plantar, la calç es pot suprimir si prèviament a la terra hi va haver plantats mongetes o pèsols (Lleguminoses).
La Col o cabdell necessita de molt nitrogen en la seva etapa de creixement, és per això que són favorables els sòls rics en humus i en matèria orgànica. Es recomana inserir molt d'aquests components en els testos o incorporar-los en l'hort, després d'una arada profunda, abans de plantar la Col.

Germinació
Les Cols o cabdell han de créixer primer a safata de planters per després trasplantar al seu lloc definitivo.Es fonamental mantenir el sòl molt humit i evitar les baixes temperatures en aquesta etapa. El trasplantament es fa quan la planta mesura al voltant d'uns 13 cm d'alt.
La Col és una planta que per la seva capacitat de suportar el fred es pot collir gairebé tot l'any, preferentment a la primavera, estiu ia l'hivern.

Cols de primavera: Es sembren les llavors en safates a mig d'estiu en climes més frescos i a  finals de estiu en climes més calorosos. Es trasplanten a principis de tardor al seu lloc definitiu. No s'han d'abonar amb excés de nitrogen abans de l'hivern. A l'arribada de la primavera es cullen.

Cols d'estiu: Es sembren les llavors en safates a finals d'hivern. Es trasplanten a principis de primavera, quan tenen 5 cm d'alt, al seu lloc definitiu. A l'arribada de l'estiu es cullen.

Cols d'hivern: Es sembren les llavors en safates a principi de primavera. Es trasplanten quan arriben els 13 cm al seu lloc definitiu. A l'arribada de l'hivern es cullen.

Exposició al Sol
Les cols els agrada estar a ple sol, però no tenen cap problema si se la posa en llocs que tinguin ombra en algun moment del dia.
Reg 
Els cabdell o Cols han de tenir aigua en abundància, són plantes que com ja es va esmentar agraden de sòls humits.

4 nov 2014

Flor del mes: Novembre 2014

Pensaments, flors d'hivern

Pensaments, flors d'hivern
No té perquè ser tot trist en el nostre jardí els mesos de fred. Algunes plantes aprofiten aquesta època per mostrar flors en tota la seua esplendor, com els pensaments, que resisteixen les gelades i ens sorprenen cada tardor amb un gran ventall de colors. 
Hi ha qui pensarà que el pensament és una flor a la qual li agrada portar la contrària, una rebel que es converteix en protagonista als mesos més freds. I és que el seu cicle de vida sembla girar en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Els pensaments (Viola x wittrockiana) comencen la seua floració a la tardor perdurant tot l'hivern, i ja cap al final de l'estació, amb l'arribada del bon temps i les primeres calors, la planta comença a decaure.

Però els pensaments no són plantes que podem trobar a la natura, en realitat són un híbrid complexe derivat del entrecreuament del pensament salvatge (Viola tricolor) amb diverses espècies del gènere. Tot amb finalitat ornamental, per fer-la més gran, més resistent al fred encara i amb més possibilitats cromàtiques. Aquest pensament és originari d'Europa i va ser descrita per primera vegada per Linné en 1753, encara que també podem trobar-la ampliament naturalitzada per Amèrica del Nord on va ser introduïda per aquells anys. Són plantes d'hàbit enfiladis i d'uns 15 cm d'altura amb flors aïllades molt vistoses amb pètals de diferents colors que poden ser porpres, grocs o blancs. 

PENSAMIENTO_violatricolor
Viola × wittrockiana

La seua hibridació es va produir al segle XIX, quan els jardiners i botànics més importants d'Europa cercaven produir flors cada vegada més atractives. Així, Viola x wittrockiana, el que comunament es comercialitza com a pensament, va sorgir a principis d'aquell segle com a resultat de creuar primerament Viola tricolor amb una altra espècie europea més muntanyenca, la Viola lutea, per a després creuar aquest híbrid resultant amb una altra espècie més oriental, la Viola altaica. Com dèiem, un híbrid complex del que després es van anar seleccionant determinades característiques per a crear diferents varietats cultivades, arribant a obtenir més de 400. Per això es va convertir en una de les plantes favorites de la noblesa i els aficionats a la jardineria d'aquella època. La planta va aconseguir la seua màxima esplendor a mitjans de segle, durant l'època victoriana, a causa del desenvolupament de l'acer i a la fabricació massiva d'hivernacles en palaus, jardins, botànics i universitats.

PENSAMIENTO1
Viola lutea
PENSAMIENTO3
Viola altaica

Però a banda del seu aspecte, els pensaments tenen una llarga història pel seu ús. La seua infusió era recomanada per a tractar l'asma, l'epilèpsia, la bronquitis i la tos convulsiva, així com per a la reumatitis i la cistitis pel seu ús diurètic, mentre que si s'utilitzava en forma d'ungüent servia per a guarir èczemes. Per altra banda, les seues flors servien també per a realitzar tintures i les fulles eren emprades com a indicadors químics. Per últim, una altra funció que encara es molt benvolguda a l'actualitat és la de les seus aplicacions gastronòmiques. I és que, al igual que la rosa o la calèndula, les flors del pensament són comestibles amb un sabor suau i dolç, emprant-se com a condiment o acompanyament per a amanides, truites, pastes, carns, aus, peixos, formatges, vinagretes, pastissos o gelats. Vos animem a tastar-les si encara no l'heu fet.

Una flor inspiradora
Les llegendes i la literatura també ens han deixat constància de la repercussió del pensament en les diferents societats. Tradicionalment aquesta planta es va relacionar amb l'amor, vinculant-se directament amb el dia de Sant Valentín. No tan sols perquè era utilitzada per a elaborar tot tipus de pociosn d'amor si no perquè, segons diu la llegenda, si col·loques un pensament damunt d'algú que està dormit, quan es desperte s'enamorarà de la primera persona que veja.  

PENSAMIENTO_ofeliaeverettmillais
PENSAMIENTO_SHAKESPEARE

En el camp de la literatura, Shakespeare deixà constància en dues de les seues obres de la repercussió que la versió més salvatge de la flor tenia en l'Anglaterra de finals del segle XVI. Així, l'Ofelia de Hamlet es refereix a aquesta flor dient “hi ha pensaments que són pensaments”, mentre que en El Somni d'una nit d'estiu Oberón, el rei de les fades, envia al murri esperit Puck a arreplegar una xicoteta flor de l´oest que crida “amor en la mandra”, el pensament, ja que es tractava d'una planta màgica capaç de despertar un profund enamorament d'aquell que rep els seus efectes. 

Aquesta gran popularitat en la poesia romàntica l'ha portat a tenir una gran varietat de noms comuns que fan referència a la seua gràcia, delicadesa i tendresa. En el seu lloc d'origen, Anglaterra, era cridada inicialment com "Tres boniques cares sota una caputxa", a causa de la gran semblança que tenia la flor amb un rostre humà. De fet, el nom de pensament o pense, que es va originar a França, és a causa que a l'agost, quan la planta es marceix, la flor s'inclina cap a davant com una xicoteta personeta que està reflexionant, absorta en els seus records i pensaments.

pensamientos6

Però aquesta flor també és coneguda com trinitària, fent al·lusió a la Santíssima trinitat, en la seua varietat salvatge Viola tricolor i els seus tres pètals de colors. De fet explica la llegenda que el pensament, en els seus primers dies d'existència, tenia una aroma més suau i delicat que la seua germana la violeta (Viola odorata). Com solia créixer en els camps de blat i era molt cercada pels seus bells colors i exquisida fragància, els camps quedaven destrossats pels interessats en la flor i el gra va començar a escassejar. La flor, afligida per les destrosses que havia causat, li va demanar un dia de primavera a la Santíssima Trinitat que la privara del seu perfum ja que no volia que per la seua culpa es perderen les collites. La seua pregària va ser escoltada perdent l'aroma i des de llavors va ser cridada com la planta de la trinitat.

Cultivem pensaments!
Grocs, taronges, purpres, rojos, blancs... podem trobar pensaments amb flors de tots els colors per plenar d'alegria els nostres jardins en aquesta època. Són plantes perennes biannuals que podem sembrar i esperar al segon any per a que ens done aquestes boniques flors, o adquirir-les directament en auqesta fase per transplantar-les. 

pensamientos7
pensamientos8

Creixeran bé en zones de sol i semi-ombra, però sempre amb bastant llum natural, i en sols rics en matèria orgànica per a maximizar la floració. Cal procurar que la terra en la qual creixen estiga sempre humida, però també és convenient parar esment perquè els sòls no s'entollen. Resisteixen les baixes temperatures i les gelades, però no la calor, així que hi haurà que renovar la planta una vegada passen les èpoques estivals, és a dir a la tardor. Pel que fa a les plagues i malalties, cal tenir especial cura amb els pugons i l'oïdi, un fong que fa que la planta adquirisca un color blanquinós.  

9 sept 2014

Bulbs de Tardor 2014/2015

Ara que el bon temps ha arribat pràcticament a la seva fi, és el moment de començar a planificar el nostre jardí de cara a l'any vinent. Aprofitant la manca de flors i la nuesa general de les plantes, podem fer-nos una idea de quines zones queden més buides i tristes. Una manera ràpida i senzilla d'aconseguir un resultat espectacular és recórrer als bulbs. Aquests brots subterranis concentren en el seu interior la planta que creixerà passats uns mesos, a més de retenir tots els nutrients necessaris perquè es desenvolupi en tota la seva esplendor. 



El primer que hem de tenir en compte abans de posar-nos mans a l'obra, és saber quin tipus de bulb anem a triar. Si optem pels de floració primerenca, com el safrà, el lliri de neu o el eranthis, obtindrem les seves flors a la fi d'hivern, i serviran d'avançament als bulbs de floració tardana, que triguen un parell de mesos més, ja entrada la primavera. Aquests últims estan compostos per tulipes, narcisos, nards, jacints i una llarga llista de flors que podem combinar per crear preciosos mosaics dignes d'un jardí imperial. 
Si volem perllongar al màxim la presència de colors, un bon consell és plantar aquests bulbs espaiant el temps, és a dir, no posar-tots de cop, sinó dividir la seva plantació al llarg d'un mes. D'aquesta manera, no floriran tots alhora, i podrem gaudir de les seves flors durant més temps. 



Primer pas: preparació de la terra i col · locació del bulb 

Un cop hem triat les varietats que anem a plantar, convé assegurar-se que el bulb està en bon estat. Per a això, palparem seva superfície per veure si és massa tou, i ho observarem amb deteniment a la recerca d'algun indici de floridura. Realitzades aquestes comprovacions, és hora de preparar el sòl on anem a introduir els bulbs. El primer requisit és buscar una superfície poc humida, amb un bon drenatge, ja que es poden podrir amb facilitat. 

Si el sòl és massa sorrenc o argilós, podem seguir els consells de Mercedes Úbeda, experta en jardineria de Bakker: "un sòl sorrenc es pot millorar barrejant la capa superior del sòl amb compost. D'aquesta manera el sòl serà més coherent i podrà retenir més aigua. Un sòl argilós obtindrà una estructura més solta en afegir compost, i per tant serà més lleuger ". Un cop hem acabat amb el terra, arriba el moment de posar els bulbs. La separació sol venir reflectida en l'envàs, encara que si volem que formin grups compactes haurem de reduir una mica aquesta distància. 


Pel que fa a la profunditat, podem prendre com a referència la mida del bulb, multiplicant per dos per saber la distància idònia. És a dir, si fa cinc centímetres, una bona profunditat estaria entre els 10 i 15 centímetres. Ens hem de fixar més en les seves arrels, per no plantar el bulb a l'inrevés, especialment en els de major grandària. 

Reg i abonament dels bulbs 

Amb els bulbs ja plantats, ara és el moment de cuidar-el millor possible perquè vagin creixent amb força. Hem regular els regs en ​​funció del tipus de terra on els hàgim plantat, tal com assegura l'experta de Bakker: "la freqüència del reg depèn de la naturalesa del sòl: si és massa sorrenc o pobre en humus s'asseca molt més ràpidament que un sòl franc. Durant un període de sequera prolongada, regar regularment sense entollar la terra ". 



Si volem reforçar els nostres bulbs, podem utilitzar adob orgànic, com els fems de vaca granulat. Un cop aplicat, no serà necessari tornar a utilitzar fins després de la floració, ja avançada la primavera, moment en què el bulb comença a acumular nutrients de cara a la propera temporada. Si tenim intenció de mantenir-lo uns quants anys, n'hi ha prou amb abonar en aquesta època. Si optem per utilitzar fertilitzant artificial, hem de procurar que combini, de manera equilibrada, nitrogen, fòsfor i potassi.

29 ago 2014

Vestits de Flors

Quan es barreja l'enginy dels més agoserats artistes florals amb el món de la moda, el resultat no pot ésser un altre que aquestes meravelles.
Les imatges parlen per a sí mateixes...












25 ago 2014

Les Flors més curioses del món

Formes estranyes i curioses que ens brinda la natura i que molts cops ens recorden assombrosament a objectes i éssers quotidians...
























http://www.florscatalunya.cat/

19 ago 2014

Com cultivar Patates






Tipus de Terra 
Les papes o patates poden desenvolupar-se des sòls amb Ph 4,6 cap amunt. El que mai s'ha de fer és posar calç a la terra on es van a plantar. Aquestes prefereixen sòls rics en potassi i fosfat. A aquesta planta li agraden els sòls ben drenats i humits. 
És altament recomanable, la tardor anterior al cultiu, incorporar fems o compost a la terra on es van a plantar les patates o patates. 45 kg de fems o compost per 10 m ^ 2 és suficient. Això es fa per suplir el potassi i fosfat que necessitaran. 

Germinació 
La millor manera de conrear papes o patates és fer-ho a través del tubercle mateix (papa o patata) i no per llavors. És de vital importància no plantar un tubercle que aquest malalt. 
El millor aquí és col · locar les papes o patates a mitjans de l'hivern en caixes perquè despuntin. El despuntar és que surtin petits brots. Les caixes es posen 1 ensima de l'altra de manera que els arribi l'aire i la llum. 

Quan és el moment indicat, les podem plantar a l'hort. Sobre la data per plantar-hi ha 2 possibilitats: la primera és plantar a principis de primavera, tenint cura amb protegir-les de la gelades, aquests ens donarà papes o patates primerenques. La segona és papes o patates de temporada. 

Papes o Patates Primerenques: Són aquelles que creixen amb rapidesa i estan destinades només per al consum. No són adequades per emmagatzemar. 

Papes o Patates de temporada: Són aquelles que duren molt de temps i la seva principal finalitat és proporcionar aliment a l'hivern. Aquestes proporcionen collites molt més abundants. 

Per plantar les patates primerenques s'obre amb alçada un solc de 13 cm de profunditat, s'agrega una mica de fems o compost i es posen amb la major quantitat de brots cap amunt espaiades per 30 cm. Després se'ls posa sobre entre 8 a 10 cm de terra. El proper solc es posa a 60 cm. 


Per plantar les patates o patates de temporada s'obre amb alçada un solc de 11 cm de profunditat, s'agrega una mica de fems o compost i es posen les patates amb la major quantitat de brots cap amunt espaiades per 38 cm. Després se'ls posa damunt entre 7 a 8 cm de terra. El proper solc es posa a 75 cm. 

Per als que vulguin plantar en test n'hi ha prou amb posar un tubercle per test enterrat a uns 10 cm. 

Exposició al Sol 
A les papes o patates els agrada el sol, però cal anar amb compte que no faci molta calor, ja que l'excés de calor pot afectar el desenvolupament de la planta. 

Reg 
A les papes o patates els agrada tenir el sòl sempre humit, per la qual cosa, cal regar-les, depenent del clima, al voltant de 3 vegades per setmana. Quan aquestes floreixen requereixen de més aigua, per la qual cosa es recomana augmentar el reg en aquest període. 

Recollida 
Les papes o patates es poden recol · lectar en qualsevol moment després d'haver florit la planta. S'extreuen els tubercles amb un forca procurant no punxar cap, si alguna és punxada haurà de ser la primera a ser consumida donat que si és emmagatzemada amb la resta de les papes, farà que totes es podreixin. 
Les primerenques es poden menjar immediatament, només cal collir mitja hora abans de ser consumides. 
Les de temporada es cullen i es deixen sobre el sòl durant 1 dia perquè s'assequin i se'ls s'endureixi la pell. No s'han de deixar més temps, sinó es posaran verds (Verinoses). 

Si es té més d'1 tona de papes o patates es ensilan. Si es té menys s'emmagatzemen a l'interior. Les condicions per a un bon emmagatzematge són: completa foscor, ventilació i fred. També es poden deixar amuntegades en un lloc completament fosc en algun soterrani o cobert.

5 ago 2014

Planta del mes: Agost 2014


La Saintpaulia o violeta africana és tota una explosió de color sobre un mantell vellutat. Una descripció una mica suggerent, però així és la planta del mes d'agost: especial i no ho és només per ser una bellesa per a la vista, sinó perquè també ajuda a sentir-se menys estressat.


Tan aviat com la Saintpaulia o violeta africana arriba a la llar, un feix d'ànim i de benestar li embolicarà. Les seves flors disposades en petits raïms, són de colors, i van des del porpra i el violeta, al blau pàl · lid i al blanc, o una combinació de tots ells. És tot un espectacle, molt atractiu per a la llar. Les seves fulles són forts, carnoses, i vellutades, que conviden a ser acariciades, i que a més són resistents amb el que una mica de contacte és possible. 

La Saintpaulia o violeta africana té una pinzellada de noblesa, ja que porta el nom del Baró Walter von Sant Pau Illaire, que va ser el primer a descobrir la planta a finals del segle XIX. La Saintpaulia és originària d'Àfrica, concretament de Tanzània i del sud-est de Kenya. Creix allà en un ambient humit i lluminós, i aquestes són les circumstàncies en les que millor prosperarà a casa. 
És important regar amb aigua de forma regular, sobretot en època estival i en el seu període de creixement, però tenint cura que no quedi entollada doncs en aquest cas la planta es podrirà. És preferible utilitzar aigua tèbia, i regar-directament a la terra i mai abocant aigua per sobre de les fulles i ni de les flors. Com totes les plantes que tenen flor, necessitarà llum natural, però evitar un excés de la llum solar directa i intensa. 
menys estrès 



Amb tots aquests cures bàsiques la Saintpaulia o violeta africana es mostrarà bella i agraïda, i et transmetrà benestar i tranquil · litat. Una investigació duta a terme a la Universitat de Surrey, va posar de manifest que les persones que han de dur a terme tasques, estan menys estressats si les realitzen en un espai en què hi ha plantes, que si no en tenen. Així que, la Saintpaulia, a part de ser una companya de pis ideal, i una planta agradable a la vista, també el beneficia en els seus nivells d'estrès. 

17 jun 2014

La nit de Sant Joan


Sant Joan és la nit més curta de l'any i el dia més llarg, correspon i celebrem el Solstici d´Estiu.

 
     Entre nosaltres aquesta nit del foc ha estat proposada (i declarada) Festa Nacional dels Països Catalans; declaració prematura i un punt retòric -que no ha estat assumida per ningú altre que els qui la van somiar-, però que no està desprovista de raons.  
Sant Joan és, sens cap mena de  dubte la festivitat unanimement més celebrada per la majoria d'homes i dones que vivim dins l'ambient de la cultura catalana. Però la participació en les festes de Sant Joan es tant elevada que deixa molt lluny qualsevol altre celebració festiva que avui ens dugui a terme a tot l'ambient català; només es poden comparar amb les falles de la ciutat de València. Potser és precisament aquesta unànima concordança a l'hora de celebrar la nit de Sant Joan, el que pot fer-nos-la passar desapercebuda.  


Però si la participació en la festa d'avui tant extensa; pel contrari, part dels elements festius d'aquesta han anat minoritzant-se. Del ric costumari Santjoanenc (pràctiques amatòries: enramades i jocs de flors a les portes de les noies; pràctiques de màgia benigna: sortir a collir l'herba de Sant Joan, sortilegi embellidors, banys purificadors...), avui a la gran majoria de les poblacions n'hi resten els tumultuosos, més o menys hereus d'antigues aramades i berbenes; d'aldarull dels petards i coets al carrrer; la consumició de coques festives i encesa d'alguna foguera mig amagada (a part del foc d'Alacant i la represa de cremar les falles i el faro en algunes poblacions pirinenques). Avui, la majoria d'aquestes senyals propies de la festivitat sembal diluirse en un bany contemporaneïtat i laïcisme social, desprovist d'imaginació i fantasia: són cada vegada més escadussers els castells de foc  -obsessionada comencant les autoritats urbanes per evitar riscos de tota mena (sobretot a costa dels costums que impliquen l'us de l'espai per a una altra cosa que no sigui la circulació de vehicles)-, enderiat com està l'home de final del XX en viure la seva excloent individualització, que allunya de tot compromís col·lectiu; i són cada vegada més mercenàries i vulgars la majoria de revetlles i verbenes, el ritme i l'animació de les quals els marquen les preferències o coneixements musicals dels grups orquestals contractats; sense cap organitzador no gosi ( o no vulgui asomir ell sol ) de donar-los ( a les revetlles ) el to local, o de barri, que caldria que tinguéssin.  

 S'han vulgaritzat també (fins arribar a desaparéixer) els creatius guarniments estacionals: enramades vegetals o de paper treballat, que servien de referent a les revetlles de la nit de Sant Joan. Tot per donar pas a les adotzenades i insulses tires de banderetes i serrells comercials. Fins i tot l'extrabagant gust exclusiu pels escumosos (abusivament anomenats xampany o encara pitjor, cava) ha desterrat la meravella dels vins dolços per acompanyar la coca: han quasi desaparegut els aromàtics moscatells (es veritat, però, que la majoria de sucs que així s'etiqueten no passen d'empalagosos mata-rates), les misteles, els rancis, les malvasies i les garnatxes, amb el paladets de les quals es reprenia anualment el gust de les diverses vinyes a l'hora d'assaborir l'esplendida i dolça coca de festa (de fruita confitada, de pinyons, de crema, etc.). Almenys, però, aquest últim element, la coca s'ha salvat fins avui del naufragi gràcies als seus benemèrits elaborats, pastissers i forners.  
   
    LA NIT DEL FOC   
 
La base de la festa són  les danses. Aquestes són utilitzades per atreure els genis bons, per créixer els vegetals i espantar els genis dolents; alters pràctiques dela festa major també s'utilitzaven per estimular els vegetals i foragitar els mals esperits, com els balls de bastons, les curses pels camps i les torres que aixecaven els ballaires en finalitzar un ball.  



Avui dia és un costum montar un envelat. Per sort aquest costum encara es manté en molts indrets. Dins del gran envalat podem trobar una orquestra, música en viu, i músics i probablement coneguin i toquin els balls que més vénen de gust a les parelles.  

El 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d'estiu, que és el moment de l'any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l'any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l'any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l'energia del Sol donen viada, és en aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts:  

Les herbes remeieres: els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d'on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura a qui l'havia. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuds guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.  



· L'aigua: estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.  

· La terra: Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.  

 Els animals també adopten virtuds especials, així doncs, beure llet o menjar set ous fa entendre el llenguatge dels animals de pèl o de ploma. És la nit en què hom pot veure amb més facilitat tots els éssers fantàstics: nyitos, cucales, gambutzins, llufes, pertenidors, ferams, males bèsties, Peirot, Banya verda,  pixarelles, fumeres, moro Muça, sa Bubota negra, l'ànima d'en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots ells se'n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes, o bé ens entren dins els cervell per les orelles i es mengen la memòria, o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes (ja que aquesta nit és com el Nadal a l'infern), que és quan tenen més poder. Es reuneixen i ballen nus tota la nit damunt d'una gran pedra. Nosaltre ho celebrem amb fogueres i petards. Molts són els enamorats que han saltat set vegades damunt del foc o han donat set voltes al seu entorn per correspondre al seu amor. Per guarir malaties o de ronya o per fer forts els infants, hom s'acosta al foc o es passeja per damunt les seves brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen.  

A les muntanyes, fa temps s'encenien fogueres, com encara avui es fa tot partint de la Flama del Canigó, que és com un símbol d'aquest cim que s'entén cap a tots els indrets de Catalunya per donar inici a totes les fogueres.  

L'origen de les fogueres es troba en el desig d'imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l'aigua, la terra, el vent i el foc.  

Al voltant del foc s'han ballat danses ( com els planetes al voltant del Sol ), la majoria de balls amb la intenció de fer créixer el foc amb l'aire que la dansa aixeca.
 

Les danses són ballades, sense acompanyament instrumental. En llocs on no es balla al voltant del foc es fa en un ball públic. En aquesta nit és costum de menjar coca.

15 may 2014

Com acabar amb el Mosquit Tigre

LA TRAMPA

El parany més avançat , funcional i innovador del mercat mundial .



El parany de Mosquits AC 18W TM està dissenyada per posicionar dins com fora de l'habitatge , és ideal per a terrasses , balcons , jardins , o bé en algun lloc dins del seu habitatge , el millor lloc és posicionar-la en l'ombra , no directament a la intempèrie . Les dimensions d' aquest parany és una mida ideal i discreta .

En la temporada de major risc de dengue ( temporada de pluges ) o en temperatures a la nit gran a 15 graus centígrads l'aparell ha d'estar connectat les 24 hores per a una protecció constant.
Investigacions científiques han resultat que els mosquits busquen les seves víctimes mitjançant uns senyals concretes que consisteixen en una combinació d'uns sensors , Llum , la silueta de la víctima , Colors , Vibracions i altres senyals de l'activitat humana

 .
La nostra trampa imita la respiració i l'expulsió del CO ² mitjançant la respiració de tot ésser viu que té sang calenta .
Utilitzem una substància atraient innòcua per a la salut ( octanol ) .
La trampa també usa l'àcid làctic que expulsa el cos al suar .
El factor més important en la qual s'orienta un mosquit , és el CO ² expulsat per la respiració i l'àcid làctic expulsat ( Suor ) per un ésser viu de sang calenta .

Per atraure els mosquits es va incorporar com a complement addicional al parany , la llum ultraviolada , que serveix per atraure els mosquits visualment i simulen a la temperatura corporal .
Si un mosquit s'acosta , actuen el CO ² , l' octanol i l'àcid làctic ( Suor ) .

Una vegada que el mosquit arriba el corrent de l'aire al voltant de la trampa , el mosquit és absorbit i portat a l'interior , que conté un dipòsit amb una xarxa sense sortida on es deshidraten i moren immediatament .
Deu controlar de ocasionalment cada setmana o cada 14 dies com a màxim la quantitat de mosquits atrapats a la xarxa amb cura.
Abans de controlar la quantitat de mosquits a la xarxa assegurin d'estirar el cordó del tancament ràpid de la xarxa de captura dels mosquits , precisament per evitar que algun insecte pugui encara estar viu .
El parany ha estat desenvolupada amb components de qualitat i construïda amb molta habilitat , amb el resultat que és el parany més efectiva mundialment contra mosquits .
Avís ! La potència de l'absorció del parany està programada especialment per al mosquit i atreu el mosquit femella .
Les trampes que funcionen sense atraients o feromones , i amb massa força d'absorció , posen en perill els insectes indispensables i beneficiosos per a la nostra naturalesa i el nostre acluca natural , com les papallones , les abelles , vespes , etc ...
Algunes de les espècies abans esmentades ja pateixen d'una reducció important de la seva població i cal cuidar-los.

Més informació sobre el parany anti mosquits :
Les trampes no usen tensió alta ni fan servir productes químics que puguin posar en perill la salut humana . Les espirals i vaporitzadors que es troben als supermercats contenen productes químics i poden provocar reaccions al · lèrgiques i malalties en el seu ús durant molt de temps .
El parany està basada en una arma altament efectiva contra els mosquits sense fer mal a altres insectes i sense productes químics .
La trampa actua en un radi d'uns 1000m2 , on les poblacions dels mosquits en aquest entorn s'eliminaran en unes setmanes gairebé per complet .
El mosquit femella s'eliminés i no pot reproduir-se, per tal que la població es redueixi dràsticament , fins completament .



Cada vegada hi ha més malalties infeccioses que no s'han de ignorar .
Des dels últims 5 anys es van registrar cada vegada més malalties infeccioses aportats pel mosquit , com la Malària , Febre de Dengue i altres malalties que s'estan acostant i expandint per tot el país .
També s'estan expandint les poblacions del perillós Mosquit Tigre , especialment a Catalunya , que aporta malalties que poden deixar seqüeles importants , com l'anafilaxi i en el pitjor cas provocar danys irrevocables en el cervell .
Atreu i captura mosquits per un doble sistema : Photocatalityco i esquer atraient : DIÒXID DE CARBONI produït durant el procés , HEAT TiO2 i una certa longitud d'ona RAY ( que atrau els mosquits ) produïdes a partir del llum foto catalitzadora instal · lada en el seu interior .
 Els mosquits capturats no poden escapar de la xarxa , on es deshidraten i moren . .
Purifica i esterilitza l'aire per efecte de TiO2 ( Fotocatàlisi ) .
Respectuós amb el medi ambient , lliure d'insecticides i eliminació de riscos per a les persones i animals domèstics . Sense olor ni contaminants . .
No necessita utilitzar atraients cars i perillosos com el propà . .
Fàcil maneig i instal · lació , baix manteniment . .
Silenciós , no irritant i exempt de chisporroteos . .
És més efectiu quan s'usa a l'aire lliure .

Preparació i Funcionament
L'esquer consisteix en 3 ampolletes :
Punxin les ampolletes amb l'agulla que ve adjunta .
Els ampolletes ja tenen el forat premarcat i només han de perforar .
Després s'engrandeixin els foradets amb un objecte punxant més gruixut que l'agulla .
Un cop agujerados les ampolletes , coloquenlos a la base que aquesta enroscada al fons de l'aparell .
I tornen a col · locar la base en l'aparell .
Amb això ja tenen el parany llista per a l'ús .

NOTA IMPORTANT SOBRE EL FUNCIONAMENT
La trampa no és un repel · lent , actua al contrari .
El parany convida a acostar-se al mosquit per ser atrapat al seu interior.
Els ampolletes fan olor , dissimulen una persona i els atrau.
L'esquer consisteix en àcid làctic i octanol que dissimulen a la suor ia la respiració ( CO2 ) d'un ésser viu .
La funció de la trampa és reduir la populació , i atrapa als mosquits femenins que són els que es reprodueixen .
En atrapar , el mosquit ja no poden acumular ous i amb el temps es redueix la colònia d'ells .
Posicionin el parany a uns 100 o 120 cm de terra + - i deixin endollada dia i nit.
Col · loquin el parany sota un cobert com una terrassa o porxo perquè no estigui exposat al sol .
Busquin un lloc on aquest cobert i on no s'ha de moure més .
La trampa no evita que li piquin , perquè el parany en la seva funció és com una persona més .
Però el parany els atrapa i s'assequen al seu interior.
Cada mosquit que atrapa significa l'eliminació d'uns 720 mosquits menys , per haver evitat la reproducció .
Un mosquit col · loca 4 vegades al dia , uns 180 ous .
dipòsit Calaix
No la buidin cada dia , deixin actuar el més temps possible .
El aconsellat és deixar durant 2 setmanes seguidament endollada .
Funciona a 220 V.

És important considerar la base de l' experiència i investigacions que per obtenir òptims resultats és necessari utilitzar el parany per mosquits en un lapse continu . Ja que els mosquits s'aniran eliminant gradualment per tenir un espai més net , unit també sense oblidar la higiene del seu habitatge . Col · laborant així la Mosquitera TM AC18w a proporcionar-li un lloc més sa per a vostè i la seva família .

24 abr 2014

El Dia de la Mare: Els orígens de la festa

Les celebracions pel dia de la mare es van iniciar en la Grècia antiga, en les festivitats en honor a Rhea, la mare de Júpiter, Neptú i Plutó.



L'origen de l'actual Dia de la Mare es remunta al segle XVII, a Anglaterra. En aquest temps, a causa de la pobresa, una forma de treballar era emprar-se en les grans cases o palaus, on també es donava sostre i menjar. Un diumenge de l'any, denominat «diumenge de la Mare», als servents i empleats se'ls donava el dia lliure perquè anessin a visitar els seus mares, i se'ls permetia coure un pastís (conegut com «pastís de mares») per portar com a regal.
Aquesta celebració es desenvolupava col · lectivament, en boscos i praderies. Encara que alguns colons anglesos a Amèrica van conservar la tradició del britànic Diumenge de les Mares, als Estats Units la primera celebració pública del Dia de la Mare es va realitzar a la tardor de 1872, a Boston, per iniciativa de l'escriptora Julia Ward Howe (creadora del «Himne a la república»).

Va organitzar una gran manifestació pacífica i una celebració religiosa, convidant a totes les mares de família que van resultar víctimes de la guerra per cedir als seus fills per la milícia. Després de diverses festes bostonianas organitzades per Ward Howe, aquest pacifista Dia de la Mare va caure en l'oblit. Va ser fins a la primavera de 1907, a Grafton, a l'oest de Virgínia, quan es va reinstaurar amb nova força el Dia de la Mare als Estats Units, sent Ana Jarvis, mestressa de casa, qui va començar una campanya a escala nacional per establir un dia dedicat íntegrament a les mares nord-americanes.

En memòria d'una mare Després de la mort de la seva mare el 1905, Jarvis va decidir escriure a mestres, religiosos, polítics, advocats i altres personalitats perquè la donessin suport en el seu projecte de celebrar el Dia de la Mare, en l'aniversari de la mort de la seva pròpia progenitora, el segon diumenge de maig. Va tenir moltes respostes, i el 1910 aquesta data ja era celebrada a gairebé tot Estats Units. El 1914, el president Woodrow Wilson va signar la proclamació del Dia de la Mare com a festa nacional, que havia de ser celebrada el segon diumenge del mes de maig.



La primera celebració oficial va tenir lloc un dia 10 de maig, pel que aquest dia va ser adoptat per molts altres països del món com la data del «Dia de les Mares». A Mèxic, els asteques ja honraven la maternitat A la mare de Huitzilopochtli Honrar la maternitat també va ser característica de les cultures que van poblar Mesoamérica abans de la Conquesta. Una d'elles, l'asteca, rendia culte a la mare del seu déu Huitzilopochtli, la deessa Coyolxauhqui o Maztli, que segons era representada per la lluna.

La mitologia explica que durant la creació del món va ser morta a mans de les estrelles, que geloses, li van treure la vida perquè no donés a llum al seu fill Huitzilopochtli, qui representava al sol, però, aquest sí va poder néixer, vencent les tenebres.
 Els indígenes rendien especial tribut a aquesta deessa i dedicar-hi belles escultures en or i plata, que no només revelen profund sentit artístic sinó la importància tan gran que ells concedien a la maternitat.

El pelegrinatge a Tepeyac 
El més representatiu d'aquests rituals era el celebrat a mitjans de la primavera, en el turó del Tepeyac, amb la finalitat d'honrar a la mare dels déus, Tonantzin, el nom significa «la nostra mare venerable». Els festejos a la maternitat entre els asteques eren de caràcter sacre. Pelegrinar desde antic Mèxic per honrar Tonatzin, era un acte de comunió còsmica i una cerimònia de reconeixement a la pròpia mare. Tonatzin, com diu la historiadora Bibiana Dueñas, «era" la Mareta ", i tenia l'engròs atribut la vida; ella la donava.



D'allí la seva importància i la seva força més gran. Era l'element vital de la sang i, per tant, també la guerra i la mort eren els seus atributs ». A les festes se li invocava com «mare de les divinitats, dels rostres i els cors humans». Tonatzin apareixia moltes vegades, segons expliquen, com una senyora vestida elegantment de blanc; de nit cridava i pregonava.

També expliquen que portava un bressol a sobre, com qui porta al seu fill en ella; anava al mercat i s'acomodava entre les altres dones; més tard desapareixia, abandonant el bressol per aquí. Quan les altres dones advertien el bressol estava oblidada, treien el cap a ella i trobaven un pedernal, amb el qual es feien sacrificis en honor seu.